Art Déco i el moviment modern

L'Art Déco va ser un moviment de disseny popular que va durar menys d'una década, de 1892 a 1900 i es va difondre per tot Europa. Es pot dir que va ser l'última d'una sèrie dels estils creatius (Arts & Crafts) . Es basava en una arquitectura domèstica anterior, però era més lliure i original en la seva decoració d'interiors.

Això va portar al Art Nouveau, encara més creatiu.Va ser exclusivament un estil d'interiors, i les habitacions del Art Nouveau es caracteritzaven per tenir adorns sinuosos inspirats en formes vegetals de la natura.

L'Art Déco va arribar al coneixement del gran públic en l'exposició Internacional.

Just acavar la I guerra mundial, en la dècada dels vint, l'Art Déco va prosperar i es va convertir en l'estil predominant de París. Els apartaments Art Déco incorporaven influències africanes, amb pells de zebra i lleopard, també fustes tropicals.

Els organitzadors de l'exposició Internacional havien insistit explícitament que no havia d'haver interiors d'època, ja que tot havia de ser nou i modern.

L'Art Déco seguia interesat per la tecnologia, mostrava més que ningun altre estil d'aquella època, una apreciació estètica pels materials i els artefactes moderns.

Igual que l'estil Reina Anna, el nou estil no tenia pretensions erudites i va aconseguir popularitat amb el públic en general.

El gust pel modernisme tenia els seus límits. Sovint pot arrivar a ser fred i depressiu. L'edifici més polèmic de l'exposició va ser el pavelló soviètic. S'havia projectat a l'estil constructivista i el seu aspecte dur, senzill i geomètric va escandalitzar molts. (L'estil més modern resultava estrany, però tots estaven d'acord que era el futur.)

El pavelló Esprit Nouveau, tenia més o menys la forma d'un cup. El catàleg de l'Exposició deia que era una "estranyesa". Van ser pocs els visitants que li dedicaven una ullada, tot i que cap article de l'exposició ho va esmentar directamen. En els cinc anys següents, Le Corbusier va construir una sèrie de cases, els interiors seguien els passos d'un magatzem frigorífic. Cap a 1930 les idees que només cinc anys abans havien semblat exòtiques, estaven començant a obtenir prestigi. L'esperit Nou consistia en el rebuig total de l'art decoratiu i de evitar la decoració abstracta del Art Déco.

Le Corbusier buscava sobretot la funcionalitat dels espais interiors i trencar amb l'abit francés de "col.leccionar mobles perquè si" (ridiculitzava aquelles cases anomenanles "laberints de mobiliari". Per a Le Corbusier les necessitats humanes eren universals. La tasca del dissenyador consistia a identificar la solució i que la gent s'acostumés a ella. Les seves idees de la planificació domèstica eren menys avançades que les de les enginyeres domèstiques.

L'actitud de Chistine Frederick i Gilbreth respecte de l'aspecte de la casa no es pot qualificar més que de alegrement pragmàtica, el que els preocupava era la funció.

Cap dels dos advertia cap conflicte entre la decoració tradicional i la gestió domèstica eficient, i aquest va ser el motiu que els seus ensenyaments gaudissin de l'acceptació del públic. Le Corbusier al igual que la major part dels arquitectes, no comprenia o no volia aceptar, que la aparició de la tecnologia i la gestió domèstica habian deixat en un lloc a tota cuestió arquitectònica.

Opinió personal

Al meu entendre Le Corbusier va trencar amb l'estil acostumat d'aleshores i costums molt aferrades, realment va liderar una nova actitud, tant que la gent, en un primer moment no ho va comprendre.

De totes maneres crec que la idea era genial, transgressora pel moment, sen's dubte era una persona que en part amb els seus espais restringia al públic el costum de col.leccionar artilugis decoratius per la llar i d'aquesta manera canviar el concepte de "horror vacui" encara present en la manera de decorar de la societat. Penso que encara que la funcionalitat és de les que es debateix junt amb la decoració de les questions més importància en una llar, també crec que la decoració, i la menra individual que tenim cadascú de reaccionar diferentment amb una decoració o un altre és important en qualsevol societat ja sigui pasada o futurista mentres seguim sentint-nos especials d'ins d'ella, i fins i tot això arrivi a contrarrestar per algúns amb funcionalitat doncs serà una questió igual d'important.

La vertader repte o finalitat en el disseny, és ajustar-se a la necesitat i desig de cada persona o cel.lectiu, perqué tothom busca relacions diferents amb els entorns.