Arne Jacobsen
                                              (1902-1971)
                             

Considerat el pare del disseny modern danès, Arne Jacobsen va dur a terme la més personal i fructífera interpretació del funcionalisme, aplicant-lo a l'estètica tradicional del seu país i creant així un estil modern que ha transcendit llocs, èpoques i modes.

Un dels més destacats arquitectes i dissenyadors industrials danesos del segle XX, Jacobsen va introduir l'arquitectura moderna a Dinamarca, aportant versatilitat i una clara comprensió de les funcions del disseny. Arne Jacobsen, nascut el 1902 (Copenhaguen), es va formar com a paleta, es va graduar en 1924 a l'Escola Tècnica i el 1927 a la Reial Acadèmia Danesa de Belles Arts de Copenhaguen. El 1928, entre altres projectes, va guanyar la medalla d'or d'aquesta acadèmia pel projecte "Per Un Museu Nacional" a Klampenborg. Va compaginar els seus estudis amb el treball al despatx Fiskers Architects i, entre 1927 i 1929, va entrar a treballar en l'estudi d'arquitectura de Paul Holsoe. Les seves primeres obres són el reflex de la tradició danesa, de l'estil conegut com Neoclassicisme Nòrdic, amb volums purs, cobertes a dues aigües i façanes de maó amb filades de diferent color. Però aviat el seu estil romàntic-nacional es va impregnar de les influències de la Bauhaus i el Funcionalisme.

Jacobsen va ser arquitecte, interiorista i dissenyador de mobiliari, teixits i ceràmica des de 1930, quan va fundar el seu estudi, fins a la seva mort en 1971 ( fins i tot durant la II Guerra Mundial, durant la qual, exiliat a Suècia, es dedica al disseny d'objectes). De 1956 a 1965 va ser professor d'Arquitectura a la Reial Acadèmia Danesa de Belles Arts. Les obres de Jacobsen reflecteixen un "regionalisme crític", en què les tècniques tradicionals s'enfrontaven a les seves idees funcionalistes. Aquesta combinació va donar lloc a una estètica personal, que va adequar a l'escala, detall i programa de cada projecte.

Entre els seus projectes arquitectònics més coneguts, destaquen la terminal de la companyia aèria escandinava SAS i l'Hotel Royal de Copenhaguen (1958-1960), concebut com una autèntica Gesamtkunstwerk ( síntesi de diverses arts ), per al qual Jacobsen va dissenyar fins al mínim detall, des de el seu escultòric mobiliari fins als teixits, lampades com la Royal (1956) cendrers i coberts. A la dècada dels 60, la seva obra més important va ser el College de Santa Catalina a Oxford (1960-1964), en què es va ocupar de tots els elements de l'entorn físic integrant l'arquitectura amb el disseny de l'interior, el mobiliari i els altres objectes necessaris.

En efecte, Jacobsen concebia els seus projectes arquitectònics com un disseny total "Gesamkunst werk" Per això va dissenyar els mobles i complements de la majoria dels seus edificis, com a aspectes consubstancials als espais en què s'inserien. Entre les seves peces de mobiliari més conegudes es troben les cadires Formiga (1951-1952), Cigne ( 1958 ), que remet a l'abstracció d'Henry Moore, cadira Ou (1957-1958) i la sèrie 3107 (1955 ), que segueix produint Fritz Hansen.

Data curiosa: a causa del important estatus icònic durant la seva vida, les peces de Jacobsen van aconseguir fins i tot arribant a ser present a la gran pantalla en la pel·lícula 2001: Una odissea de l'espai de Stanley Kubrick.

    Característiques de la "Cadira Ou" The Egg" o "Egg chair"                                                        

      

• Icona de disseny internacional de 1958
• Disseny danès clàssic
• Comoditat i funcionalitat
• Fabricació d'alta qualitat amb tapisseria de caixmir o de cuir

La icònica cadira Egg d'Arne Jacobsen combina la forma sensual i estètica amb elements de comoditat i funcionalitat. Fabricada expressament per al vestíbul de l'hotel Royal de Copenhaguen el 1958, el disseny d'aquesta cadira ha celebrat més de 50 anys representant l'estètica del modernisme.

La cadira Egg ha contribuït significativament en el disseny nòrdic. Aquesta cadira, amb l'objectiu d'oferir privacitat, té un aspecte acollidor que s'integra en qualsevol entorn convertint-se en el punt central de qualsevol espai. La cadira Egg ha estat exposada en memorables produccions cinematogràfiques i té un paper significant en el sisè llibre de Hitchhiker 's Guide to the Galaxy (Guia de l'autoestopista galàctic). Aquesta cadira, entapissada amb cuir o caixmir, té una estructura de fibra de vidre i alumini que permet una varietat de moviments naturals.

                                         

                                                       

  Cadira Egg en el Hotel Royal de Copenhague

Jacobsen asegut en la seva cadira

La cadira Ou exprimia les possibilitats culturals dels nous processos de modelat del plàstic però aconseguia, sobretot, unir en un tot coherent les diferents peces de qualsevol cadira: el seient, el respatller i els reposabraços es resolien amb una única carcassa còncava. Per optimitzar les possibilitats del model, la fixació a terra es va resoldre amb un mecanisme metàl · lic que permetia un lleu balanceig de la cadira, i se li va afegir un coixí que feia més còmode el seient. La forma resultant semblava una invitació a seure, gairebé una estada abans que una cadira, un objecte envoltant destinat inevitablement a albergar algú al seu interior.

La producció de la ou mai va ser massiva. La fixació del recobriment a l'estructura havia de ser feta manualment i el procés exigia una precisió que no estava a l'abast de qualsevol empresa. Al marge dels processos de modelat mecànics, cada exemplar de la cadira requereix un treball artesanal que suposa que, encara avui, la producció no superi els deu exemplars per setmana.

Opinó personal de la Cadira Ou: Personalment, comparteixo molts conceptes que aplica en els seus dissenys, m'agrada en la sencillesa monocromàtica que podem trovar en les seves "cahirs" i sobretot entapisats, al mateix temps en particular la "Egg" és una cadira extramadament sensual i ho cito així, perquè es d'una silueta molt humana, un recorregut tan agradable visualment que de lluny, es capaç d'indicar confort i seguretat. Per la manera en que el públic quan seu, queda practicament acollit per la seva forma d'ou que podria inclús recordar un cop aseguts, la "pre-vida" de qualsevol au i la protecció que els ofereix una closca d'ou avans de trencar-se.