Arne Jacobsen
                                              (1902-1971)
                             

Considerat el pare del disseny modern danès, Arne Jacobsen va dur a terme la més personal i fructífera interpretació del funcionalisme, aplicant-lo a l'estètica tradicional del seu país i creant així un estil modern que ha transcendit llocs, èpoques i modes.

Un dels més destacats arquitectes i dissenyadors industrials danesos del segle XX, Jacobsen va introduir l'arquitectura moderna a Dinamarca, aportant versatilitat i una clara comprensió de les funcions del disseny. Arne Jacobsen, nascut el 1902 (Copenhaguen), es va formar com a paleta, es va graduar en 1924 a l'Escola Tècnica i el 1927 a la Reial Acadèmia Danesa de Belles Arts de Copenhaguen. El 1928, entre altres projectes, va guanyar la medalla d'or d'aquesta acadèmia pel projecte "Per Un Museu Nacional" a Klampenborg. Va compaginar els seus estudis amb el treball al despatx Fiskers Architects i, entre 1927 i 1929, va entrar a treballar en l'estudi d'arquitectura de Paul Holsoe. Les seves primeres obres són el reflex de la tradició danesa, de l'estil conegut com Neoclassicisme Nòrdic, amb volums purs, cobertes a dues aigües i façanes de maó amb filades de diferent color. Però aviat el seu estil romàntic-nacional es va impregnar de les influències de la Bauhaus i el Funcionalisme.

Jacobsen va ser arquitecte, interiorista i dissenyador de mobiliari, teixits i ceràmica des de 1930, quan va fundar el seu estudi, fins a la seva mort en 1971 ( fins i tot durant la II Guerra Mundial, durant la qual, exiliat a Suècia, es dedica al disseny d'objectes). De 1956 a 1965 va ser professor d'Arquitectura a la Reial Acadèmia Danesa de Belles Arts. Les obres de Jacobsen reflecteixen un "regionalisme crític", en què les tècniques tradicionals s'enfrontaven a les seves idees funcionalistes. Aquesta combinació va donar lloc a una estètica personal, que va adequar a l'escala, detall i programa de cada projecte.

Entre els seus projectes arquitectònics més coneguts, destaquen la terminal de la companyia aèria escandinava SAS i l'Hotel Royal de Copenhaguen (1958-1960), concebut com una autèntica Gesamtkunstwerk ( síntesi de diverses arts ), per al qual Jacobsen va dissenyar fins al mínim detall, des de el seu escultòric mobiliari fins als teixits, lampades com la Royal (1956) cendrers i coberts. A la dècada dels 60, la seva obra més important va ser el College de Santa Catalina a Oxford (1960-1964), en què es va ocupar de tots els elements de l'entorn físic integrant l'arquitectura amb el disseny de l'interior, el mobiliari i els altres objectes necessaris.

En efecte, Jacobsen concebia els seus projectes arquitectònics com un disseny total "Gesamkunst werk" Per això va dissenyar els mobles i complements de la majoria dels seus edificis, com a aspectes consubstancials als espais en què s'inserien. Entre les seves peces de mobiliari més conegudes es troben les cadires Formiga (1951-1952), Cigne ( 1958 ), que remet a l'abstracció d'Henry Moore, cadira Ou (1957-1958) i la sèrie 3107 (1955 ), que segueix produint Fritz Hansen.

Data curiosa: a causa del important estatus icònic durant la seva vida, les peces de Jacobsen van aconseguir fins i tot arribant a ser present a la gran pantalla en la pel·lícula 2001: Una odissea de l'espai de Stanley Kubrick.

    Característiques de la "Cadira Ou" The Egg" o "Egg chair"                                                        

      

• Icona de disseny internacional de 1958
• Disseny danès clàssic
• Comoditat i funcionalitat
• Fabricació d'alta qualitat amb tapisseria de caixmir o de cuir

La icònica cadira Egg d'Arne Jacobsen combina la forma sensual i estètica amb elements de comoditat i funcionalitat. Fabricada expressament per al vestíbul de l'hotel Royal de Copenhaguen el 1958, el disseny d'aquesta cadira ha celebrat més de 50 anys representant l'estètica del modernisme.

La cadira Egg ha contribuït significativament en el disseny nòrdic. Aquesta cadira, amb l'objectiu d'oferir privacitat, té un aspecte acollidor que s'integra en qualsevol entorn convertint-se en el punt central de qualsevol espai. La cadira Egg ha estat exposada en memorables produccions cinematogràfiques i té un paper significant en el sisè llibre de Hitchhiker 's Guide to the Galaxy (Guia de l'autoestopista galàctic). Aquesta cadira, entapissada amb cuir o caixmir, té una estructura de fibra de vidre i alumini que permet una varietat de moviments naturals.

                                         

                                                       

  Cadira Egg en el Hotel Royal de Copenhague

Jacobsen asegut en la seva cadira

La cadira Ou exprimia les possibilitats culturals dels nous processos de modelat del plàstic però aconseguia, sobretot, unir en un tot coherent les diferents peces de qualsevol cadira: el seient, el respatller i els reposabraços es resolien amb una única carcassa còncava. Per optimitzar les possibilitats del model, la fixació a terra es va resoldre amb un mecanisme metàl · lic que permetia un lleu balanceig de la cadira, i se li va afegir un coixí que feia més còmode el seient. La forma resultant semblava una invitació a seure, gairebé una estada abans que una cadira, un objecte envoltant destinat inevitablement a albergar algú al seu interior.

La producció de la ou mai va ser massiva. La fixació del recobriment a l'estructura havia de ser feta manualment i el procés exigia una precisió que no estava a l'abast de qualsevol empresa. Al marge dels processos de modelat mecànics, cada exemplar de la cadira requereix un treball artesanal que suposa que, encara avui, la producció no superi els deu exemplars per setmana.

Opinó personal de la Cadira Ou: Personalment, comparteixo molts conceptes que aplica en els seus dissenys, m'agrada en la sencillesa monocromàtica que podem trovar en les seves "cahirs" i sobretot entapisats, al mateix temps en particular la "Egg" és una cadira extramadament sensual i ho cito així, perquè es d'una silueta molt humana, un recorregut tan agradable visualment que de lluny, es capaç d'indicar confort i seguretat. Per la manera en que el públic quan seu, queda practicament acollit per la seva forma d'ou que podria inclús recordar un cop aseguts, la "pre-vida" de qualsevol au i la protecció que els ofereix una closca d'ou avans de trencar-se.

                                         

                        
                          Art Déco i el moviment modern

L'Art Déco va ser un moviment de disseny popular que va durar menys d'una década, de 1892 a 1900 i es va difondre per tot Europa. Es pot dir que va ser l'última d'una sèrie dels estils creatius (Arts & Crafts) . Es basava en una arquitectura domèstica anterior, però era més lliure i original en la seva decoració d'interiors.

Això va portar al Art Nouveau, encara més creatiu.Va ser exclusivament un estil d'interiors, i les habitacions del Art Nouveau es caracteritzaven per tenir adorns sinuosos inspirats en formes vegetals de la natura.

L'Art Déco va arribar al coneixement del gran públic en l'exposició Internacional.

Just acavar la I guerra mundial, en la dècada dels vint, l'Art Déco va prosperar i es va convertir en l'estil predominant de París. Els apartaments Art Déco incorporaven influències africanes, amb pells de zebra i lleopard, també fustes tropicals.

Els organitzadors de l'exposició Internacional havien insistit explícitament que no havia d'haver interiors d'època, ja que tot havia de ser nou i modern.

L'Art Déco seguia interesat per la tecnologia, mostrava més que ningun altre estil d'aquella època, una apreciació estètica pels materials i els artefactes moderns.

Igual que l'estil Reina Anna, el nou estil no tenia pretensions erudites i va aconseguir popularitat amb el públic en general.

El gust pel modernisme tenia els seus límits. Sovint pot arrivar a ser fred i depressiu. L'edifici més polèmic de l'exposició va ser el pavelló soviètic. S'havia projectat a l'estil constructivista i el seu aspecte dur, senzill i geomètric va escandalitzar molts. (L'estil més modern resultava estrany, però tots estaven d'acord que era el futur.)

El pavelló Esprit Nouveau, tenia més o menys la forma d'un cup. El catàleg de l'Exposició deia que era una "estranyesa". Van ser pocs els visitants que li dedicaven una ullada, tot i que cap article de l'exposició ho va esmentar directamen. En els cinc anys següents, Le Corbusier va construir una sèrie de cases, els interiors seguien els passos d'un magatzem frigorífic. Cap a 1930 les idees que només cinc anys abans havien semblat exòtiques, estaven començant a obtenir prestigi. L'esperit Nou consistia en el rebuig total de l'art decoratiu i de evitar la decoració abstracta del Art Déco.

Le Corbusier buscava sobretot la funcionalitat dels espais interiors i trencar amb l'abit francés de "col.leccionar mobles perquè si" (ridiculitzava aquelles cases anomenanles "laberints de mobiliari". Per a Le Corbusier les necessitats humanes eren universals. La tasca del dissenyador consistia a identificar la solució i que la gent s'acostumés a ella. Les seves idees de la planificació domèstica eren menys avançades que les de les enginyeres domèstiques.

L'actitud de Chistine Frederick i Gilbreth respecte de l'aspecte de la casa no es pot qualificar més que de alegrement pragmàtica, el que els preocupava era la funció.

Cap dels dos advertia cap conflicte entre la decoració tradicional i la gestió domèstica eficient, i aquest va ser el motiu que els seus ensenyaments gaudissin de l'acceptació del públic. Le Corbusier al igual que la major part dels arquitectes, no comprenia o no volia aceptar, que la aparició de la tecnologia i la gestió domèstica habian deixat en un lloc a tota cuestió arquitectònica.

Opinió personal

Al meu entendre Le Corbusier va trencar amb l'estil acostumat d'aleshores i costums molt aferrades, realment va liderar una nova actitud, tant que la gent, en un primer moment no ho va comprendre.

De totes maneres crec que la idea era genial, transgressora pel moment, sen's dubte era una persona que en part amb els seus espais restringia al públic el costum de col.leccionar artilugis decoratius per la llar i d'aquesta manera canviar el concepte de "horror vacui" encara present en la manera de decorar de la societat. Penso que encara que la funcionalitat és de les que es debateix junt amb la decoració de les questions més importància en una llar, també crec que la decoració, i la menra individual que tenim cadascú de reaccionar diferentment amb una decoració o un altre és important en qualsevol societat ja sigui pasada o futurista mentres seguim sentint-nos especials d'ins d'ella, i fins i tot això arrivi a contrarrestar per algúns amb funcionalitat doncs serà una questió igual d'important.

La vertader repte o finalitat en el disseny, és ajustar-se a la necesitat i desig de cada persona o cel.lectiu, perqué tothom busca relacions diferents amb els entorns.